RETIREM ELS BOLQUERS?
El control d’esfínters i la conseqüent retirada definitiva del bolquer és un moment clau en l’evolució de l’infant, ja que suposa un assoliment molt important en el camí cap a l’autonomia.
En alguns casos s’entén per part de l’adult com quelcom que ha d’ensenyar i, realment, és un procés que el propi infant ha de desenvolupar.
En aquest procés hi participen els nens/es, pares/mares i demés familiars i l’entorn més proper de l’infant. El primer que cal valorar és que l’infant estigui prou madur per poder afrontar aquest canvi. També els pares/mares han d’estar predisposats a dedicar-hi temps i energia.
COM PODER SABER SI L’INFANT ESTÀ PREPARAT?
Es diu que els nens/es són capaços de controlar els esfínters al voltant dels dos anys, tot i que cada infant és únic, com únic és el procés maduratiu. Així doncs, aquesta dada és orientativa. S’estipula al voltant dels 24 mesos perquè en aquest període ja s’imita considerablement als adults, hi ha molta voluntat d’autonomia i, habitualment, es mostra la maduresa necessària per assolir aquest aprenentatge. Tot i així, cada infant presenta el seu propi procés maduratiu i és aquest el que marcarà el moment de disposar-se a retirar el bolquer.
ALGUNS CONSELLS
Els següents consells poden ajudar a realitzar aquest pas:
– Treure els bolquers quan el nen/a sigui prou madur i així ho faci saber a l’adult.
– En cas que l’infant estigui escolaritzat, és molt important fer saber als/les educadores de la llar d’infants que s’inicia el procés i fer-ho de manera conjunta, per evitar confondre al nen/a.
– Tractar el tema amb l’infant amb màxima naturalitat i amb una actitud empàtica.
– Fer-ho en un ambient relaxat, tranquil i sempre utilitzant el reforç positiu. El fet que l’infant en alguna ocasió no controli els esfinters, no s’ha veure com un error o fracàs sinó com una presa de consciència que li permetrà avançar en el domini.
– Vestir-lo amb roba còmoda que pugui facilitar la seva autonomia i que es pugui apujar i abaixar sol/a, sense botons ni cinturons.
El més important que cal tenir present és que no hi ha un temps estipulat per adquirir aquest hàbit, cada infant ho assoleix al seu ritme i no és estrany que durant algunes setmanes el control no sigui total. Cal evitar les comparacions amb altres nens/es, ja siguin de l’escola, germans/es o altres familiars.
Alguns contes poden ajudar als infants i als adults a explicar i entendre aquest procés (per exemple “Què portes dins del bolquer?”, Guido Van Genechten. Editorial Cruïlla, o “Tothom hi va!”, Emile Jadul. Editorial Baula).
