L’arribada d’un infant al món evidencia el miracle de la vida. Durant 40 setmanes les cèl·lules han treballat per crear la perfecció de l’ésser humà. Quan naixem estem preparats per desenvolupar les capacitats humanes, entre elles, la capacitat de comunicar-nos.
Durant la gestació, entre la mare i el petit existeixen moments comunicatius, que creen intercanvis entre tots dos, com els moviments fetals o bé la música que la mare escolta.
En el moment que els infants neixen és quan s’inicia la immersió a la llengua materna: les primeres paraules de la mare, les carícies i les mirades, ja els preparen per iniciar la comunicació i més endavant desenvolupar el llenguatge oral.
Durant el primer any de vida, la plasticitat neuronal permet crear i establir connexions dins l’hemisferi esquerre del cervell, on es localitza la funció del llenguatge.
Els adults fem arribar als nounats, cançons, paraules, onomatopeies, carícies i somriures, i ells i elles ens responen, amb mirades, somriures, plors i balbucejos, que interpretem com a signes de comunicació, i…sorpresa!!! és quan aproximadament passat el primer any de vida, apareixen les primeres paraules amb significat: papa, mama, baba, tata… una sèrie de bisíl·labs que l’adult interpreta i als que va aportant significat. En aquest moment sorgeix la comunicació a través del llenguatge oral.
El llenguatge en aquestes edats es desenvolupa i manifesta de diverses formes. Hi ha nenes i nens que aviat produeixen paraules (tot i estar plenes d’errors de producció), fàcilment entenedores, hi ha nens i nenes que es comuniquen a través de sons i de gesticulacions, assenyalant els objectes i hi ha nens i nenes que es mantenen en un estat de mutisme expectants i observadors, fins que el seu llenguatge, fa eclosió. Totes tres possibilitats formen part de la normalitat del desenvolupament del llenguatge i del desenvolupament de la comunicació. Ara bé, en tots els casos cal continuar estimulant una interacció i intenció comunicativa i verbal.
Què podem fer els adults?
Hem de crear moments rics de comunicació i plens de significat, el joc és una bona eina per fer-ho.
Hem de posar significat a tots els hàbits i rutines que desenvolupem amb els petits.
Hem d’utilitzar un llenguatge, ric, clar i evitar paraules infantilitzades.
Hem d’acompanyar les paraules amb gesticulacions i mirades que ajudin als petits a entendre i donar significat a les paraules.
Hem de tenir interès per escoltar-los i deixar-los el temps necessari per expressar-se.
Hem de respectar el seu temps de verbalització, aquest fet, és bàsic perquè es sentin segurs.
Ens ho hem de passar molt bé comunicant-nos.
Hem de crear ambients acollidors i segurs, quan ens comuniquem, els infants han de tenir ganes de fer-ho
Hem de ser bons models lingüístics. Els hi podem repetir paraules sempre positivament sense sancionar l’error, evitant la frase “això no es diu així”.
La comunicació i el llenguatge és una part important i necessària de l’ésser humà sense comunicació, sense llenguatge, no podem accedir al món. És aquest fet el que hem de vetllar i el que ens pot donar signes d’alerta. Quan un infant té manca d’intenció comunicativa i no atent a les ordres dels adults, és quan aquest pot presentar dificultats en el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge.
Mirem, escoltem i parlem amb els petits i sabrem que la màgia de la comunicació s’ha produït, quan els seus ulls brillin i el seu somriure es dibuixi en la seva cara, a l’escoltar la paraula t’estimo.
